La filosofia posseeix cosmovisió, i amb això dota a la persona del poder d’enfocar els problemes des de perspectives diferents, és a dir, que treu a la llum qualitats del individu de les que ell mateix desconeixia fins a l’arribada de la filosofia a la seva vida, això, en definitiva, fa als problemes menys complexes, dota del potencial necessari per veure les barreres com simples obstacles, i d’aquí a veure’ls com a oportunitats o lliçons per fer créixer a la persona.

Acudir a la filosofia ha estat un recurs molt usual al llarg de la història. Els casos més destacables els tenim en cèlebres personatges com Aristòtil, mestre d’Alexandre Magne; Sèneca, tutor i conseller del Emperador Neró; o Descartes, consultor de la reina Cristina de Suècia.

Això s’explica perquè quan –com succeeix sovint- els problemes excedeixen les capacitats de resolució de la perspectiva amb que s’enfoca, es requereix una visió multidisciplinar, lliure de paràmetres fixes, profunda i oberta a tot tipus de possibilitats. Però la disciplina filosòfica, no obstant, no ens abandona a la indefinició, sinó que ens allibera de la limitació, ens obre una visió més global, completa i per tant ajustable a la complexitat de cada problema en la seva peculiaritat.

Sovint, quan un sent desorientació o inestabilitat, quan un es veu davant un problema, la qüestió de base acostuma a ser una interpretació inadequada del què la realitat ofereix. La societat en la que vivim està metodològicament molt determinada, el que porta a considerar poques opcions davant dels canvis inesperats, l’estrès, la pèrdua d’éssers estimats, l’evolució a través de les diferents etapes de la vida i un llarg etc…

És en aquests moments quan la nostra ment i el nostre esperit necessiten renovar-se, refrescar les idees i estabilitzar l’interior; per això la filosofia ha estat la base del assessorament al llarg de dos mil cinc-cents anys, i per això aquí la presentem a la problemàtica del quotidià, que exigeix, molt sovint, la complexitat resolutiva que exigien les decisions dels antics emperadors, reis i governadors. El quotidià pot resultar tan complex al individu de base com al governador: tota vida pot resultar complexa per cadascú per igual, i per tant, la filosofia és igualment necessària per tota persona, perquè la seva experiència particular compon el seu món.

Però la utilitat de la filosofia no acaba en tot el què hem mencionat, doncs encara que la vida de cadascú pot estar lliure de problemes, existeix una altra faceta que reclama de nou al saber filosòfic: la recerca de la felicitat.

Per la seva mateixa capacitat de plantejar opcions, la filosofia obre a la persona una gran varietat de noves experiències potser absents en la seva vida. El delit en la contemplació d’obres d’art, la visió del interior d’un mitjançant del psicoanàlisi de la ètica, el desenvolupament del pensament abstracte, el creixement personal i espiritual o el contacte amb la natura, són altres punts d’interès que ofereix la pràctica filosòfica, que abans que una formació acadèmica, recordem, va ser una forma de vida, avui tot sovint malauradament oblidada.

Només cada persona por descobrir-se a sí mateixa d’una manera real, però sempre de la mà del pensament i el cultiu espiritual.